Vida en un nou mon Vinton Cerf La comunitat de ciutadans d'Internet comenca a ser una realitat. La seva articulacio, com la de qualsevol grup social, comportara la definicio d'uns certs codis de conducta. En aquest article, Vinton Cerf, un dels pares de la xarxa (va ser el coinventor del protocol de comunicacions d'Internet) i actual vicepresident de la multinacional de les comunicacions MCI, proposa unes regles minimes de convivencia en aquest comunitat virtual. L'article es publica en primicia per a tot Espanya i es un extracte de l'original publicat a la revista americana On The Internet al marc d'aquest any Tot i que encara modesta en escala si es compara amb el sistema telefonic global i de lluny menys penetrant que el sistema de carreteres estadounidenc, Internet ha arribat al punt on se la pot caracteritzar raonablement com una infrastructura de la que hi depenen activitats vitals. Una part significativa de la comunitat de R+D es completament depenent de l'operativitat diaria i fiable d'Internet, com tambe ho son multitud d'empreses i institucions governamentals. El gran public nomes esta comencant a descobrir el gairebe ilimitat potencial d'aquest mode de telecomunicacio. Els usuaris i proveidors de serveis s'afecten entre ells de maneres complexes i es en part per aquestes interaccions que els codis de conducta han evolucionat i s'han reforcat. Un cop el sistema s'apropa a proporcions d'infrastructura hi ha una preocupacio natural per l'interes public. Fins i tot ara, quan encara es pot dir que esta en els seus primers dies, Internet esta canviant els estils de vida i els habits de treball de milions de persones. Comprensiblement, les preocupacions sobre la privacitat, seguretat, tractament de la propietat intelectual i legislacio estan creixent. Perque Internet serveixi a totes les comunitats de manera justa i productiva, la comunitat ha de participar en discusions per resoldre aquestes preocupacions. Sense debat informat, correm el risc de caure victimes de lleis i regulacions que limitin els beneficis potencials d'una infrastructura global d'informacio. Hi ha maneres per influenciar el comportament a Internet: constriccions tecniques, constriccions legals i constriccions morals. La tecnologia pot limitar efectivament el camp de comportaments i, on ella falla, s'ha d'acudir als remedis legals. En el fons, tanmateix, s'ha de fer una apelacio als principis morals. Els usuaris d'Internet tenen responsabilitats personals per les seves propies accions. Des de 1969, quan ARPANET (el precursor d'Internet) va comencar, fins al 1988, les regles generals eren que Internet nomes s'havia d'usar per recerca i educacio. Concretament, els usos no comercials estaven permesos i a les llistes de correu no s'admetien ni la publicitat, ni les sol.licituds de feina. Aquestes regles es basaven en la premisa que les instalacions havien estat creades per a us investigador i educatiu i pagades per varies agencies governamentals. Si una xarxa d'ambit local, pagada per una organitzacio local, tenia multiples usos, alguns dels quals no eren de recerca i educacio, era responsabilitat de l'organitzacio local assegurar que no s'abusava dels recursos proveits pel govern. Al 1988, el predecessor del Consell Federal de Connectivitat dels Estats Units va rebre una proposta d'interconnectar MCI Mail a Internet de manera experimental, basant-se en la teoria que incrementar la connectivitat d'Internet a altres sistemes de correu electronic resultaria en un benefici net per tothom. La proposta va ser acceptada amb algunes matitzacions limitant la carrega i prohibint l'us d'Internet per transportar correu electronic entre proveidors de serveis comercials. Molt rapidament, la majoria de proveidors d'E-mail dels Estats Units van unir els seus sistemes a Internet (ATT, Compuserve, Telenet, etc.). Aixo va canviar la politica per a l'us d'Internet, almenys en la mesura que permetia als usuaris comercials interactuar amb els usuaris d'Internet. L'esquelet de la xarxa (la NSFNET) encara tenia importants restriccions d'us i aixo va crear confusio perque no sempre era possible saber si el trafic era conduit a traves de l'esquelet o d'altres alternatives. Al 1990, es va retirar ARPANET i la NSFNET va capturar el paper de gran esquelet. Mentre, creixents quantitats d'usuaris no investigadors i organitzacions es connectaren a Internet a traves de diferents proveidors de serveis, alguns dels quals eren de pagament. Va ser en aquella epoca que es va demanar al Consell Federal de Connectivitat que aproves la interconnexio de serveis d'informacio comercial a Internet amb l'argument que els usuaris investigadors i educatius tenien necessitat d'accedir a aquests serveis. Clarament, el perfil d'us s'estava relaxant cap a aplicacions relativament no restringides. En novembre de 1988, Robert T. Morris va colar un programa cuc a Internet que va afectar milers de hosts Unix i que va tenir molt resso a la premsa, portant Internet a l'atencio publica per primer cop. Els conseguents debats i informes legals van portar a un torrent de Codis de Conducta d'Internet. Nomes sis anys enrera, Internet encara era vista com un sistema orientat a la recerca amb recursos que havien de ser protegits i tractant-se l'acces com un privilegi. Les variades ofertes de codis encara es van redactar en termes de protegir recursos de recerca compartits. Quan estem a la meitat de l'ultima decada del segle XX, estem veient canvis. Internet s'esta convertint en el primer esglao cap a una infrastructura global d'informacio i els nostres punts de vista sobre el seu us i abus han de madurar i canviar amb ella. Ja no es adequat crear linies mestres de conducta basades purament en qui paga per la xarxa o pels recursos de computacio. La diversitat dels actuals constituents d'Internet ha fet d'aixo una base pobre per formular una politica. Aquestes linies de conducta han d'estar motivades i construides en part sobre la base del propi interes. Moltes de les suggerencies que segueixen estan basades en la teoria que un interes propi ilustrat pot donar forma i influenciar les opcions de comportament.0 Conducta dels usuaris Llistes de correu electronic, newsgroups i BBS son recursos d'Internet ampliament usats. Les llistes de correu s'estableixen per mutu acord entre els seus membres i acostumen a dedicar-se a un tema concret. A USENET, per exemple, la formacio de newsgroups implica una proces de decisio democratica, perque el maneig de newsgroups consumeix recursos comuns. L'E-mail es una altra manifestacio. Els usuaris que participen en aquests formats comuns i quasi publics haurien de: 1. Determinar el proposit de la llista/forum i intentar mantenir-se en els seus limits en els correus enviats. 2. Evitar correus redundants o sense contingut (com ara els Estic d'acord enviats a 10.000 receptors). 3. Tenir present que hi ha essers humans a l'altre costat de la xarxa. 4. Reconeixer els limits de la comunicacio textual per evitar malentesos. 5. Per a llistes llargues, grups i BBS, facilitar l=FEenteniment dels proposits del forum 6. Crear arxius de preguntes habituals (frequently asked questions o FAQ) per reduir el nombre de preguntes i comentaris redundants. Malgrat la dificultat per definir quins continguts son ofensius, obscens i propis d'acosament sexual, els usuaris han de ser conscients des del principi que conductes no solicitades amb aquestes caracteristiques son inapropiades. En general, Internet es una font de continguts espontanis, una petita part dels quals es nomes per a consum d'adults. A causa d'aixo, probablement es pressionara per crear restriccions tecniques que puguin ser usades per limitar l'acces a aquest material. Cal dir que aquestes tecniques probablement nomes seran efectives parcialment i que aquests preocupats pel menors haurien d'educar-los i supervisar el seu us d'Internet. Publicitat La publicitat esta permesa i fins i tot promoguda a Internet, pero els anunciants farien be pensant en les maneres en que els recursos d'Internet poden aplicar-se per a aquest proposit. Moltes de les critiques sobre l'us d'Internet per a informacio promocional s'han basat en la falsa premisa de que es ilegal utilitzar Internet per a aixo. Aquestes restriccions s'han evaporat basicament des de 1988 quan van comencar a evolucionar les politiques que fomentaven un us mes ampli. Tanmateix, per a maximitzar els efectes positius, els anunciants haurien de tenir cura de la manera en que la informacio es rebuda pels potencials clients i consumidors. Els anunciants haurien de: 1. Evitar usar llistes, BBS o newsgroups que no tenen com a finalitat incloure publicitat. 2. Explorar l'us dels serveis de consulta rapida (WAIS, Gopher, World Wide Web) i les seves variants com a mitjans efectius de proveir informacio sense abusar de l'acces a busties individuals, llistes de correu, newgroups o BBS. 3. Considerar l'us de serveis d'informacio a traves d'E-mail als quals els usuaris poden subscriure o enviar correus per obtenir la informacio. Privacitat i seguretat La privacitat personal hauria de ser respectada. Els internautes no haurien de caure en practiques que envaeixin la privacitat d'altres usuaris d'Internet. Enviar correu electronic sense permis, entrar deliberadament als sistemes i altres accions similars haurien de ser considerades fora de les normes de la comunitat i podrien arribar a ser ilegals en moltes jurisdiccions. Les xarxes de computadors i els sistemes de hosts que hi ha en elles no estan protegides uniformement. La obtencio de passwords (o d'altres accessos a informacio) per mitjans fraudulents i d'altres atacs tecnics no te lloc en una comunitat Internet civilitzada. Com que la perdua de seguretat del sistema d'un usuari particular pot afectar a d'altres, s'haurien de fer tots els esforcos per protegir els passwords personals i per encoratjar el desenvolupament de sistemes que utilitzin passwords que no es poden repetir.